A continuació en farem una breu presentació. Si esteu interessats en el vostre creixament personal serà una bona manera d’orientar-vos a què us espera en aquest viatge, però també us oferirà una guia per a com aplicar-la a d’altres qüestions o àmbits.

Tot i ser un resum, és extens. Però podeu anar-vos introduint de forma pausada a cada element i retornar al text per introduir-vos al següent. Per a cada element faré esmena a com pot ser present en un tema de Coaching.

Ens ajudarà i molt el fet que aquests 5 elements sempre són presents, en aquest I en qualsevol moment. Ara i aquí, però també en qualsevol domini, area, focus d’anàlisi i de treball. 

Hem dit que els 5 elements sempre hi són presents. Per tant això inclou ara mateix en la teva pròpia consciencia del moment immediat. Aquest fet, els fa explorables, així que a mesura que els anem aprenent  també ens n’adonem de com són presents subjectivament i obejctivament. Serà interessant!!!

Comencem amb els estats de consciència, que fan referència a les realitats subjectives.

Els estats de Consciència

Els tres principals estats de consciència són coneguts per tothom i segur que hi estàs familiaritzat. Són: Estar despert/vigília, somniar i el son profund.

Dins d'aquestes tres grans categories hi ha múltiples estats de consciència, que inclouen estats meditatius (induïts pel Ioga, la contemplació, la meditació, etc), estats alterats (induïts per drogues), i una àmplia varietat d'estats excepcionals (per exemple l'estat de fluïdesa) que poden ser desencadenats per diferents experiències intenses com practicar esport, viure un espectacle en directe, caminar per la natura, fer l'amor...Però també estats més comuns com l'eufòria, l'avorriment, la concentració, etc...

Les tradicions de coneixement i saviesa d'orígens diferents com poden ser l'Hinduisme, el Misticisme Cristià, el Budisme o el Càbala Jueva mantenen que aquests tres estats contenent un tresor de saviesa i despertar espiritual, si es saben utilitzar correctament.

És evident, que en un nivell més personal tothom experimenta diversos estats de consciència al llarg del dia o de la pròpia vida. Aquests en alguns moments en proporcionen el significat, l'impuls, la motivació, l'intuïció o la claredat en allò que fem, personalment o col·lectivament.

És cert que en algunes situacions, és probable que els estats de consciència no siguin molt significatius, però cap enfocament integral els pot ometre de l'equació si vol entendre en profunditat el què passa. Per tant, a l'utilitzar la metodologia integral hauríem de fer una pausa per atendre què és present en aquest element. Com a coach m'he de preguntar quina incidència tenen en les situacions quotidianes que impacten el tema en què treballem en un procés de Coaching, així com clarificar i ajudar a cultivar els estats, si s'escau, que ens poden ser d'ajuda.

És un estat que ens resulta favorable en el context o situació? Amb quin gradient d'intensitat és viscut?

És important tenir present que els estats de consciència venen i van. Fins i tot les grans experiències o els estats alterats, per profunds que siguin seran temporals: arribaran, es quedaran una mica i després passaran. És així com són, per això són estats.

Estadis de desenvolupament

Així com els estats de consciència són temporals, els estadis o nivells de la consciència són permanents. Els estadis representen les fites reals del creixement i de desenvolupament. Aquesta és una de les diferències amb els estats de consciència, però veure'm que n'hi ha més.

Així una vegada que et trobes en un estadi, és una adquisició permanent, almenys que no hi hagui cap accident o trastorn. Per exemple, una vegada que un nen aprèn a caminar, té aquesta capacitat permanentment. No vol dir que aquest nen camini sempre, però té l'opció i la capacitat per a fer-ho de forma permanent. Un cop assolit, ja no desapareix. El mateix passa amb altres tipus de creixement, no tan sols el motor. Una vegada que arribes a un estadi de creixement i desenvolupament, pots accedir a les qualitats d'aquesta etapa -bé sigui en consciència, en valors, en la intel·ligència...

Els estats que passen s'han convertit en trets permanents.

Quantes etapes de desenvolupament hi ha? Doncs forces. Però el nombre concret no és rellevant, ja que depèn de com es mesurin podem concloure que n'hi ha més o menys. Semblant a la diferència de graus entre l'aigua congelada i l'aigua en ebullició. Si fem servir com a mesura l'escala de graus Celsius, tenim una resposta, que és diferent de l'escala de graus Fahrenheit, però ambdues mesuren el mateix fenomen.

El mateix ocorre amb els diferents estadis o nivells de consciència. Hi ha tota mena de formes de segmentar el desenvolupament i, per tant, hi ha tota mena de formes de mesurar-lo. I, per tant, no hi ha una unanimitat en el nombre de nivells. Però totes aquestes maneres de mesurar ens poden ser útils. En el sistema Chakra, per exemple, hi ha set grans etapes o nivells de consciència. Jean Gebser, el famós antropòleg, n'utilitza 5: arcaic, màgic, mític, racional i integral. Alguns models psicològics occidentals en tenen 8, 12 o més nivells de desenvolupament.

Quina és doncs el correcte? Totes elles; només depèn del que es vulgui controlar en creixement i desenvolupament.

Els estadis de desenvolupament" també es coneixen com a nivells de desenvolupament", la idea és que cada etapa representa un nivell d'organització o un nivell de complexitat. Per exemple, en la seqüència d'àtoms a molècules a cèl·lules a organismes, cadascuna d'aquestes etapes de l'evolució implica un major nivell de complexitat. La paraula "nivell" no es contempla de manera rígida o excloent, sinó simplement per indicar que hi ha qualitats emergents importants que tendeixen a néixer d'una manera discreta o similar a la quàntica. Aquests nivells de desenvolupament són aspectes rellevants de molts fenòmens naturals. Sovint també s'utilitza el terme onada, ja que exemplifica millor aquesta fluïdesa o rang en la qual aquestes qualitats emergents es fan visibles i presents.

En general, en el model Integral, treballem al voltant de 8 a 10 estadis o nivells de desenvolupament de la consciència, per no fer-ho massa farragós o massa vague. Alguns dels models més habituals en la metodologia integral són els de Sprial Dinamics, de Don Beck basat en la investigació de Claire Graves, també els estadis de desenvolupament de la Susanne Cook-Greuter o la Jane Loevinger, Així com els diferents ordres de consciència de Robert Kegan. Però hi ha moltes altres concepcions d'estadis útils disponibles amb l'aproximació Integral, i es pot adoptar qualsevol d'elles que sigui apropiada per a la situació concreta.

En resum, per "estadis" entenem fites progressives i permanents al llarg del camí evolutiu. Tant si parlem d'etapes de consciència, etapes d'energia de l'organisme, etapes de cultura, etapes de realització espiritual, etapes de desenvolupament moral, etc.,

El què és interessant dels estadis/nivells és que l'assoliment d'un nou nivell no implica la desaparició de l'anterior. En l'exemple motor anterior, el nen que aprèn a caminar encara és capaç d'arrossegar-se per terra o de caminar de quatre potes. Però si vol, també té un nou recurs disponible.

Créixer, desenvolupar-se no és fàcil. Quan es participa d'un programa de coaching no vol dir que necessàriament s'hagui d'enfocar el treball cap a créixer cap a un nou nivell o estadi. Tot i que a vegades sí que pot ser aquest l'objectiu o la necessitat. Això és així quan per exemple, ens trobem davant d'una situació que ens desborda, que és massa complex per a nosaltres. Per dir-ho metafòricament: que el nostre programari no ho pot processar i que amb una actualització no n'hi ha prou, sinó que és necessari un altre sistema operatiu. En Robert Kegan té un llibre titulat "Over our heads" en què explica situacions en les quals es dona i com a través del d'envolupament -cap a un nou sistema operatiu- permet resoldre aquestes situacions. 

Sempre, però, en un procés de Coaching Integral es persegueix que el client acabi habitant un espai que permeti una major perspectiva, percepció, capacitat d'acció i relació en referència al tema o desig de millora. Per tant, tot i que no podem parlar de creixement de nivell sí que podem parlar de creixement personal dins d'una onada/estadi de desenvolupament.

Línies de Desenvolupament

L'element, línies es refereix al què es coneix popularment com a intel·ligències.

Howard Gardner va fer que aquest concepte fos bastant conegut mitjançant la idea de les intel·ligències múltiples. Els éssers humans tenen una varietat d'intel·ligències, la cognitiva, l'emocional, la musical, la cinestèsica, etc.

Podem pensar en aquestes intel·ligències múltiples com a línies de desenvolupament (tal com les anomenem en la teoria integral)

T'has adonat mai de com pràcticament tothom està desenvolupat d'una manera asimètrica?

Algunes persones ho estan molt, per exemple, en el pensament lògic, però poc en els sentiments o les emocions. Algunes persones tenen un desenvolupament cognitiu molt avançat (són molt intel·ligents) però, en canvi, tenen un desenvolupament moral pobre (són mesquins i despietats). D'altres destaquen en intel·ligència emocional, però no poden resoldre problemes matemàtics essencials o quotidians. 

És curiós oi com estem d'asimètricament (en les línies) desenvolupats oi? La majoria de la gent sobresurt en una o dues d'aquestes, tanmateix no en els altres. Això no és necessàriament ni sol ser una cosa dolenta; part de la saviesa integral és trobar on hom sobresurt i, per tant, en què ens pot resultar més senzill i natural d'oferir el nostre servei al món.

Les línies o intel·ligències han evolucionat com a resposta a les preguntes bàsiques de la vida:

• De què sóc conscient? (Determinat per la línia de desenvolupament cognitiva.)
• Què necessito? (Línia de necessitats.)
• Qui sóc? (Línia d'identitat.)
• Què és important per a mi? (Línia de valors.)
• Com em sento amb això? (La línia emocional.)
• Què és el correcte fer? (La línia moral.)
• Com hem d'interactuar? (la línia interpersonal.)
• Com hauria de fer això físicament? (la línia cinestèsica.)
• Què em preocupa en última instància? (la línia espiritual).

De fet, cada línia té la seva disciplina o metodologia que l'estudia, fet que ens permet conèixer-les, distingir-les i valorar-les amb independència.

Tot i que aquestes línies estan entrellaçades i interrelacionades de moltes maneres rellevants, totes tendeixen a evolucionar a ritmes diferents, ajudant-nos a entendre el perquè alguns individus poden estar molt desenvolupats en algunes àrees, però, en canvi, poc desenvolupades en altres. Per altra banda, la seva interrelació s'exemplifica en la línia cognitiva. En Ken Wilber diu, que la "línia cognitiva és necessària, però no suficient" per explicar el desenvolupament en les altres línies, ja que de què som conscients determina en certa com podem respondre a les diferents qüestions.

L'enfocament Integral ens permet fer-ne una valoració a fi d'autoconeixe'ns i aprendre sobre els nostres punts forts, així com els febles. Conèixer les línies ens ajuda a detectar les maneres en què pràcticament tots estem fets de manera desigual i, per tant, ens ajuda a evitar que pensem que només perquè som fantàstics en una àrea hem de ser fantàstics en totes les altres. De fet, normalment al contrari. És, de fet, una cura d'humilitat, sovint necessària.

M'agradaria clarificar que des de la teoria integral no s'estableix que necessàriament una persona hagi d'estar desenvolupada al màxim en cada línia o intel·ligència. El que sí que s'estableix és que és important ser-ne conscients. Si aleshores s'opta per esmenar els desequilibris, corregir una patologia concreta en una línia, o potenciar el què ja us és més natural, et resultarà eficaç implicar-te en una pràctica integral transformadora.

Creuant elements

Com he comentat cada línia és estudiada per una concreta metodologia o ciència. Aquestes han demostrat que les intel·ligències, les línies, permeten el desenvolupament en un seguit d'estadis. I recorda, com que el desenvolupament són etapes, un determinat estadi en una línia s'assoleix de manera permanent. Abans que això succeeixi, qualsevol d'aquestes capacitats seran només estats passatgers. Com hem explicat anteriorment (Estadis/nivells) amb la pràctica, convertiràs aquests estats en etapes o trets permanents en el teu desenvolupament.

Aplicat al coaching

Molt sovint el nostre ventall de desenvolupament de les diferents intel·ligències ens permet excel·lir de forma fàcil i determinat en algunes circumstàncies però passar mals moments i dificultats en d'altres. Podríem posar molts exemples, fem servir l'esport en aquest cas. Imagineu un entrenador que és molt bo amb visualitzar l'estratègia que farà jugar bé el seu equip, però, en canvi, té poca capacitat comunicadora per transmetre-la d'una manera que els seus jugadors/es l'entenguin o la puguin posar en pràctica. Podeu imaginar què l'hi convindria treballar i quin impacte tindria això en el seu desenvolupament professional i en l'equip que entrena?

Els Tipus

Els Tipus es refereixen simplement a elements que poden estar presents en pràcticament qualsevol estadi o estat. Una tipologia comuna, per exemple, és la Myers-Briggs (els principals tipus són sentir, pensar, sentir i intuir). Podeu ser qualsevol d'aquests tipus en pràcticament qualsevol etapa de desenvolupament.

Aquest tipus de "tipologies horitzontals" poden ser molt útils, sobretot quan es combinen amb nivells, línies i estats. Hi ha diferents tipologies que fem servir en la teoria integral o en el coaching integral, com per exemple les tipologies de personalitat com l'eneagrama (que defineix 9 tipus de personalitat). També la tipologia que podem utilitzar és "masculí" i "femení, aquesta ens pot servir per il·lustrar amb un exemple la rellevància de les tipologies.

Carol Gilligan, en el seu famós llibre "In a Different Voice", va assenyalar que tant els homes com les dones tendeixen a desenvolupar-se a través de 3 o 4 nivells o etapes principals de desenvolupament moral. Es refereix a aquestes etapes com a jeràrquiques perquè cada etapa té una major capacitat de cura i compassió. Interessantment, però va observar que les dones progressen per aquestes etapes emprant un tipus de lògica diferent de la què fan servir els homes: es desenvolupen "amb una veu diferent".

L'orientació masculina acostuma a basar-se en termes d'autonomia, justícia i drets; mentre que la lògica o la veu de les dones acostumen a basar-se en termes de relació, cura i responsabilitat.

Els homes tendeixen a l'autonomia, les dones tendeixen a la comunió. Els homes segueixen les regles; les dones segueixen les relacions/connexions. Els homes miren; les dones toquen. Els homes tendeixen a l'individualisme, les dones a la relació.

En l'últim estadi, però el masculí i el femení es troben i s'uneixen, literalment es converteixen en un. I això és el que Gilligan va trobar en l'etapa 4 (integral) de desenvolupament moral: les dues veus de cada persona s'integren, de manera que hi ha una unió paradoxal d'autonomia i relació, drets i responsabilitats, agència i comunió, saviesa i compassió, justícia i misericòrdia.

El punt important és que sempre que utilitzeu una metodologia integral, esteu comprovant automàticament qualsevol situació (en vosaltres mateixos, en els altres, en una organització o en una cultura) i assegurant-vos que incloeu alguna tipologia rellevant per la situació per tal que l'anàlisi sigui el més complet i el més inclusiu possible.

També tot i que ara no ens hi estendrem, cada tipologia té la seva expressió saludable i no saludable, i això també serà molt valuós de tenir present.

Naturalment en el coaching Integral ho apliquem per ajudar-nos a entendre, conèixer i desenvolupar els trets saludables de les tipologies que poden ser rellevants en el tema de millora.

Un exemple pot ser quan hom és promocionat a una posició a la feina que requereix més lideratge, i haurà d'executar més rols de comunicació per cohesionar el grup i liderar-lo cap als objectius desitjats. Si aquesta persona és conscient de la seva tipologia i sap com equilibrar-la per comunicar-se d'una manera que pugui arribar bé a tothom, serà molt més efectiva. Així mateix, si és capaç de distingir en el conjunt de l'equip quines tipologies hi ha presents i com les pot utilitzar en diferents rols en els que les seves característiques hi resultin més eficients, ajudarà a tot l'equip i millorarà els resultats obtinguts. Això pot ser molt efectiu també a l'hora de seleccionar nous talents per al grup, empresa o organització.

Els Quadrants

El model integral seria només una pila de coneixement si no suggerís una manera de relacionar tots aquests diferents components. Com encaixen tots junts? Una cosa és simplement posar totes les peces sobre la taula i dir: "Totes són importants!", i una altra molt diferent és detectar els patrons que connecten realment totes les peces. Això és el que fa la teoria integral.

L'element que ens Ajuda són els quadrants.

La teoria integral també s'anomena sovint A-Q-A-L, que és l'abreviatura en anglès de "tots els quadrants, tots els nivells, totes les línies, tots els estats, tots els tipus".

Al principi d'aquesta introducció, hem indicat que els 5 components del Model Integral eren elements disponibles per a la nostra consciència en aquest moment, i això també és cert per als quadrants.

Els quatre quadrants mostren el "jo" (l'interior de l'individu), l'"allò" (l'exterior de l'individu), el "nosaltres" (l'interior del col·lectiu) i lo "seu" (l'exterior del col·lectiu) .

En altres paraules, els quatre quadrants —que són les quatre perspectives fonamentals en qualsevol ocasió (o les quatre maneres bàsiques de mirar qualsevol cosa)— resulten bastant senzills: són l'interior i l'exterior de l'individu i el col·lectiu.

Es poden dibuixar doncs amb dues línies que es creuen representant interior i exterior, individual i col·lectiu. D'aquesta manera apareixen 4 quadrants: El quadrant superior esquerra, el quadrant superior dret, el quadrant inferior dret i el quadrant inferior esquerra.

Així al quadrant superior esquerre (l'interior de l'individu), trobeu els vostres propis pensaments, sentiments, emocions, sensacions, etc. (tots descrits en termes de primera persona). Per tant, representa aspectes subjectius i individuals.

El quadrant superior dret representa qualsevol esdeveniment des de l'exterior. Això inclou especialment el seu comportament físic; els seus components materials; la seva matèria i energia; i el seu cos concret, ja que tots són elements als quals es pot referir d'alguna manera objectiva, en tercera persona o "això". Per exemple: neurotransmissors, un sistema límbic, el neocòrtex, estructures moleculars complexes, cèl·lules, sistemes d'òrgans, ADN, etc. El quadrant superior dret és descrit en termes objectius en tercera persona ("ell" i "el seu").

Per tant,

La distinció és clara oi? Des de fora, el què és objectiu, des de dins el que és subjectiu. Observant el teu organisme externament, objectivament, trobes que és fet de matèria, energia, neurotransmissors, sistemes límbics, etc. Ho descrivim en tercera persona. En canvi, una mirada interior observa consciència, sentiments, desitjos i visions tot el que podem descriure en primera persona

Són dues visions diferents de l'individu. Totes dues certes i vàlides. Cap d'elles més rellevant o significativa de per si. Habitualment els problemes comencen quan s'intenta negar o descartar qualsevol d'aquestes perspectives. El fet subjectiu i l'objectiu individual s'han d'incloure en qualsevol visió o mirada integral.

Un coach Integral per exemple, tindrà sempre en compte ambdues perspectives, la subjectiva (com ens sentim o experimentem internament en una situació), així com l'objectiva (què fem o deixem de fer, què és observable del nostre organisme o del nostre comportament en aquesta situació).

Sovint hom pot ser conscient de com una situació o experiència l'afecta externament (no puc respirar, se'm fa un nus a la gola, sento una punxada a la panxa) però no és capaç de descriure què sent o passa en l'àmbit subjectiu, quines emocions són presents o quins pensaments. Naturalment també pot passar a la inversa. Un enfocament de coaching integral, doncs, no es limitarà a centrar-se exclusivament en una d'aquestes dues perspectives, sinó fer evident la seva simultaneïtat i com incidir-hi. Dit d'una altra manera, no només observar el què fem, com ho fem i incidir-hi, sinó també en el com ens sentim, què anhelem o pensem en aquella mateixa circumstància. 

Però els quadrants ens permeten més connexions. Observeu que cada "jo" està en relació amb altres "jo's", el que significa que cada "jo" és membre de nombrosos "nosaltres". Aquests "nosaltres" representen no només la consciència individual sinó la de grup (o col·lectiva), no només la consciència subjectiva sinó la intersubjectiva, o la cultura en el sentit més ampli. Això s'indica al quadrant inferior esquerre.

De la mateixa manera, cada "nosaltres" té un exterior, o el que s'observa des de fora, i això és el que representa el quadrant inferior dret. El quadrant inferior esquerra s'anomena sovint la dimensió cultural (o la consciència interior del grup: la seva visió del món, els seus valors compartits, sentiments compartits, etc.), i el quadrant inferior dret és la dimensió social (o les formes i comportaments exteriors del grup, el llenguatge, lo forma d'agrupació, d'organització legal, política, econòmica, etc). , que s'estudien per ciències en tercera persona com ara la teoria de sistemes).

De nou i resumint, els quadrants són simplement l'interior i l'exterior de l'individu i el col·lectiu, i la qüestió és que cal incloure els quatre quadrants si volem ser tan integrals en nostre anàlisi com sigui possible.

Ara estem en un punt on podem començar a unir totes les peces. Els components principals que hem examinat anteriorment eren els estats, els nivells, les línies i els tipus.

Comencem pels nivells o els estadis.

Tots quatre quadrants mostren creixement, desenvolupament o evolució. És a dir, tots mostren algun tipus d'estadis o nivells de desenvolupament, no com a esglaons rígids d'una escala, sinó com a onades fluides..

Passem de nivells o estadis en les línies. Les línies de desenvolupament es donen als quatre quadrants. Quan us he presentat les línies ho hem fet al quadrant subjectiu, però les línies existeixen a cada quadrant. I totes aquestes línies de desenvolupament poden passar per les etapes o nivells bàsics.

Els estats també es donen en tots els quadrants (des dels estats meteorològics fins als estats de consciència). Anteriorment, ens hem focalitzat en els estats de consciència a la part superior esquerra (despertar, somiar, dormir) però també ho haguéssim pogut fer en els diferents estats energètics a la part superior dreta (físic, subtils, causals), que es corresponen als nivells del quadrant esquerre. Per descomptat, si alguna d'aquestes es converteix en adquisicions permanents, s'han convertit en estadis, no en estats.

També hi ha tipus a tots els quadrants, però ens hem centrat en els tipus masculins i femenins tal com apareixen en els individus.

Sembla complicat? En cert sentit ho és. Però en un altre sentit, l'extraordinària complexitat dels humans i la seva relació amb l'univers es pot simplificar enormement tocant bases amb els quadrants, amb les línies de desenvolupament (o intel·ligències múltiples), les quals es mouen a través dels nivells de desenvolupament; amb estats i tipus a cadascun d'aquests nivells.

Aquest model integral —«tots els quadrants, tots els nivells, totes les línies, tots els estats, tots els tipus»—en realitat és el model més senzill que pot gestionar tots els elements realment essencials.

Aprendre a utilitzar aquesta metodologia és un art que requereix pràctica. Quan més t'hi endinses més territori es desplega per conèixer i tenir present. Si bé és cert, però, que és fàcil introduir-s'hi I començar-la aplicar i que els resultats de fer-ho són ràpidament observables. L'impacte en el món s'anirà fent visible de mica en mica, ara mateix ja hi ha molts individus i organitzacions aplicant-lo. Us ho aniré explicant en aquest bloc.

L'escola de coaching, Integral Coaching Canada: És per això que es diu que la formació d'aquesta escola és la més rigorosa i completa. Més enllà del nombre d'hores d'estudi i pràctica, la metodologia requereix una immersió intensa de l'estudiant en tots i cada un d'aquests aspectes, no tan sols per entendre'ls cognitivament sinó per ser conscient en pròpia pell de com en cada moment són presents en el nostre dia a dia. Aquests elements, com a mínim, configuren una mena de sistema operatiu que determina la nostra manera actual de ser i fer davant dels diferents contexts i situacions de la nostra vida. És una formació doncs que a part d'aprendre, t'ajuda a desplegar-te, a créixer, en múltiples aspectes del teu ser. Vivim, doncs, el procés que t'espera si participes en un programa de coaching integral amb nosaltres.